A la Txeps
Al Pau i la Jana
A la Txeps
Al Pau i la Jana
Armada amb pala i escombra
a l’escala del jardí,
la rateta presumida
feineja de bon matí.
«Quina murga, quina llauna»,
diu començant un badall,
«jo el que vull és remirar-me
embadalida al mirall.»
Mentre escombra desganada
i remuga una cançó,
descobreix una moneda
amagada en un graó.
«Avui em somriu la sort,
m’he trobat un dineret,
me’l gastaré de seguida
a la fira del poblet.»
